Blogia

FELI FELIZ, UN LÁPIZ SINGULAR CUYAS PROPUESTAS TE VAN A ENCANTAR.

ANUNCIAR EL CONTACONTES

ANUNCIAR EL CONTACONTES

"TENIM una nova proposta per a anunciar el contacontes, es tracta d'una aportació d'Albert Mir i Garcia (www.russafa.es), que fa disseny gràfic, fotografia ...  i dedica part de la seua jornada a la docència."

               MOLTES GRÀCIES ALBERT!!!!!
               ENS ENCANTA!!!.

CAPITÁN NADIE y La SEMANA del 21 AL 28 JUNIO 2010.

CAPITÁN NADIE y La SEMANA del 21 AL 28 JUNIO 2010.

 Con mi hijo Joshua he estado leyendo EL CAPITÁN NADIE de José Mª Carrasco, que es una de las lecturas recomendadas por sus profesoras para este verano. Nos gusta compartir las lecturas. Particularmente pienso que la literatura, si es buena, la edad la marca el/la lector/a. Me encanta leer los libros que recomiendan a mis hijos.

 El caso del Capitán Nadie es un buen ejemplo de literatura interesante, que crea lectores. PUEDES visitar www.capitannadie.com 

 En una de las aventuras de Paquito (el Capitán Nadie), concretamente en la página 163 (de la cuarta edición,2009 Edebé) se puede leer " Anotó para sí mismo lo importante que era tener esperanza y, a lo mejor por primera vez, supuso lo devastador que podía ser perderla".

AQUÍ, quiero relacionar la SEMANA EUROPEA CONTRA LA LEUCEMIA, que se ha celebrado del 21 al 28 de JUNIO 2010: todos/as podemos y debemos colaborar.

Me siento contento con mis pequeños logros: una entrevista en RADIO GANDIA SER, reparto de información y triptícos y otro comentario en el SEMANARIO GENTE DE LA SAFOR, revista comarcal que ahora cumplirá sus 25 años de existencia y que tiene colgado, en su web,el cuento FELI FELIZ y los DIMINUTOS.

Además, en estos días me ha llegado un trabajo, del que me siento muy contento:ALBERT MIR i GARCIA, www.russafa.es,  me ha regalado un diseño para poder presentar la actividad "auca que creix i falla pareix". El principal objetivo de esta actividad es la promoción de la FUNDACIÓN JOSEP CARRERAS y, en términos generales, los conceptos de solidaridad y crecimiento personal y social. Puedes visitarme en Facebook, para conocer el diseño de Albert Mir.

GRACIAS.

PERE HUERTA:DUES TRADUCCIONS.(2)

PERE HUERTA:DUES TRADUCCIONS.(2)

T’agrada més una o altra?

Fes els teus comentaris i opina!!!!!!!!!!

Feli Feliç és un llapis blau i vermell, que va viure les seves primeres aventures en un col·legi. Després de trobar la seva germana en un taller artesanal faller i col.laborar en el projecte d’una falla infantil, ens porta, en aquest nou llibre, a descobrir la caixa dels diminuts: uns llapisos CORRENTS, PETITS DE MIDA, PERÒ GRANS EN RECORDS.

 
 FELI FELIÇ i ELS diminuts.

Dedicat a tots els-les  nens-es  malalts-es

Dedicat a totes les persones que d’una manera o altra treballen per prestar-los ajuda i lluiten contra la malaltia i el dolor, sigui quina sigui la seva forma de manifestar-se.

Dedicat al Fòrum i al bloc de la FUNDACIÓ JOSEP CARRERAS.

 

 ENTRAR A LA CAIXA.

 Tothom sap que als bolígrafs, quan se’ls acaba la tinta, es queden buits, sense res que poder contar. Els llapisos, van arreplegant sensacions, pensaments i paraules de cadascuna d’aquelles  persones que els han tingut a les mans. Quan després de molt treballar, s’han anat fent petits, tenen ple el seu cor. La nova missió de Feliciano Feliç era preservar els records de quatre d’ells.

 Ara, Feli es trobava davant de la caixa més gran que ell podia imaginar. Es va prendre un temps per descansar. Al costat de la caixa, va recordar moltes de les converses que havia tingut amb la seva germana, Suau. El descans i la concentració van ajudar al següent pas.

 Com podré entrar a la caixa? "Tots els dibuixos són com portes i les portes s’obren ". Es va decidir per dibuixar un timbre i al tocar-lo, va sentir que des de dins li deien: "No s’admet propaganda". Ràpidament va dibuixar una espiera i va poder veure al primer diminut, que, immobilitzat per la sorpresa va ser incapaç de reaccionar.

 En un tres i no res, un munt de manetes, organitzades i acurades, esborraren tot allò, i sense que jo sàpiga massa bé com, van dur a Feli Feliç davant la GRAN ASSEMBLEA.


 FELI FELIÇ DAVANT LA GRAN ASSEMBLEA.

 Fins on la vista li arribava, i això era ben lluny, perquè era el més alt, va poder veure que
estava envoltat de diminuts. Davant d’ell, a penes recognoscibles com a taques de color, hi havia els colors que havien pintat el primer Arc de Sant Martí, el llapis grassonet que havia creat la "O" i una mina prima experta en escriure música i traçar pentagrames. Però les mirades dels Diminuts estaven dirigides cap Melsus. Tots i totes esperaven que el PATRIARCA LIDER prengués la decisió. Aquesta no es va fer esperar i, seguint les indicacions del Llibre dels Grans Protocols, Melsus va aixecar les dues mans. Era el símbol de l’acceptació en la comunitat. Feli, seguia cadascun dels passos, repassant mentalment tot el procés. Sabia que, ara, li permetrien dirigir-se a la GRAN ASSEMBLEA.

 Feliciano, Feli, pretenia parlar poc i deixar molt de temps perquè el poguessin fer preguntes. Era un honor molt gran poder ser un anotador CRONISTA. Ser anotador CRONISTA  permetia conèixer i rescatar 4 històries. Melsus era l’encarregat de seleccionar i acceptar el candidat o la candidata, per difondre-les.

Finalment, un diminut, es va dirigir a ell per preguntar-li com pensava poder recordar tot el que li fossin contant i com pensava anotar-ho

Tots i totes van riure quan Feli va contestar: "amb un bolígraf especial". Ningú, allà, confiava en els bolígrafs. Les rialles van desaparèixer en les primeres files, quan Feliciano va treure el full d’informació i van poder veure que, efectivament, aquell no era un bolígraf corrent. Estaven davant el primer bolígraf amb memòria.


LA DEMOSTRACIÓ.

Quan Melsus autoritzar l’entrada de l’equip de col.laboradors de Feli a la CAIXA, tots es van posar a treballar. Feli va voler que els Diminuts poguessin veure com serien les sessions i es va disposar a contar ell la primera història. Un ordinador portàtil il.luminava molt bé la sala i per estalviar energia, van apagar les piles fotoelèctriques. Si tot funcionava com estava previst, al matí, el treball estaria acabat.

Quan va començar a parlar, des de l’interior de la bossa de transport de l’ordinador, va saltar un esvelt bolígraf que tots van reconèixer com el de les fotos. El boli va iniciar un apassionat ball de lletres, de paraules, de frases.

 Feli es deixava portar pels records. Ara aterrava al bibliobús, ara deixava que la memòria es deixava jaure a la sorra de la platja, la nit de Sant Joan.

 La primera vegada que va romandre en silenci prolongat, Satur, el boli, va saber que era el seu torn. Es va connectar a l’ordinador i, la pantalla va començar a fer seu cada moviment de la dansa que acabaven de presenciar. Allà estava, escrita, la història que Feli havia contat. Mentre la Caixa s’omplia d’aplaudiments, a la pantalla de l’ordinador es podien veure els esborranys de les il.lustracions.

 Un cop complaguts tots els presents, Melsus i Feli van estimar que era necessari començar com més aviat el procés de recuperació de les històries. Mentre Feli ultimava els detalls amb els seus col.laboradors, Melsus va fer que els protagonistes es preparessin.

 
LA LLAPICERA IL · LUSTRADA

Blanca era la llapicera roja d’Evarist l’ebenista. Ho sabien tot sobre les fustes i les formes de treballar. Un dia Evarist va haver de partir i va deixar Blanca a l’Ajuntament. Com si fos un piercing, li va posar una anelleta i la va subjectar al fil que penjava del tauler d’anuncis. Al principi aquesta separació li va costar molt. Quan es posava trist, recordava les paraules d’Evarist: "viu cada moment amb intensitat i segueix aprenent sempre".

Es deixava agafar per anotar noms a les llistes de viatges, reunions o tractaments ecològics de plagues. Era una experta en, almenys, ¡deu mil coses!

Un dia, quan es balancejava a poc a poc, fent la migdiada, va despertar. Una mà suau però ferma, la subjectava a certa distància d’un petit anunci: "contes arreplegats de les cendres de la llar. Vine amb nosaltres ". La senyora que la subjectava la va portar al full i va anotar una adreça i un telèfon. Blanca estava cada vegada més interessada. Va seguir deixant-se portar per anotar-hi:

-Si pots (has de) venir amb un adult

-Porta berenar i una història per compartir.

Blanca va desitjar amb força marxar amb aquella persona, pel que no es va sorprendre quan es va veure dins de la bossa. A l’interior va ser rebuda per un llibre i dues titelles, que de seguida va reconèixer. Se li va encendre una llum que, com espurnes, li va recordar la seva vida a l’ebenisteria. Tania Blos: contacontes. Quantes vegades havia sentit parlar a l’Evarist d’aquella persona. Era com una Alícia que obria camins al País de les Meravelles.
 
Blanca es va sentir molt afortunada durant els anys següents, compartint històries i contes amb nens i adults. Potser algun dia puguem tornar sobre aquesta etapa de la seva vida.

Avui, el que desitja Blanca, és dir-vos que és molt important escoltar. Compartir atentament el que els altres ens expliquen, ens ajuda a entendre’ls i estimar. Blanca vol compartir que, ha après el que ens diferencia dels altres, gairebé sempre, es redueix a dues coses principalment:

-El moment en què els va passar el que ens expliquen

-L’"etiqueta" que els hem posat des de llavors.

Recorda anar amb compte amb les "etiquetes", usa-les amb precaució i escolta dues vegades
per cada vegada que parlis.


PRUDENCI I ELS LLAPISOS CLONATS

Prudenci era Jutge de Pau. El seu nom inspirava algunes bromes, però, ell, la persona només confiança. El seu llapis màgic l’ajudava a prendre les decisions principals sobre les qüestions que li
arribaven.


A Prudenci li agradava el teatre i les tècniques d’animació. Li agradava la lectura i l’escriptura. Sobretot li agradava que en el seu Jutjat les coses es prenguessin seriosament, però
sempre amb una mica d’humor.

Un dia, en que va haver de jutjar un polític, li va passar una cosa inesperada. Els polítics són entusiastes de somnis, poetes de la il.lusió. Aquest polític, Marc, per inexperiència, va fer un
ensopegada i va passar de la poesia a la novel.la i de la novel.la va pujar a la ciència ficció, i tot això prometent coses impossibles. Prudenci va comprendre que en el fons les seves intencions eren bones i va decidir clonar el seu llapis, per regalar-li un a Marc. El nou llapis era tan especial que
només podia escriure les coses que fossin correctes i aquelles que sortien del cor.  A més, quan
escrivia alguna cosa sincera, però difícil de complir, sempre afegia cometes al principi i al
final del text.


Suposo que hauràs endevinat que el succés inesperat que li va passar a Prudenci, estava relacionat amb la clonació del seu llapis. Així és. La clonació no ha pogut ser aturada encara i segueixen sorgint llapisos amb poders especials. És possible que entre els teus es trobi algun d’ells. Els llapisos especials, com les persones, necessiten trobar el seu moment per activar-s’hi. El millor que podem fer és viure com si aquest moment especial anés a produïr-se en el precís moment que estem vivint ara. Si et resulta difícil, sempre tens la possibilitat d’utilitzar les cometes. Sort.


CARLOTA  LA GRANOTA.

Coneguda com "Carlota la granota", podria haver estat una tortuga (per les seves arrugues) o un
cargol (per la seva tranquil.litat davant els inconvenients i per portar-ho tot sempre darrere).

Diuen que ella va inventar la rialla i que hi era abans fins i tot que fos construït l’edifici de l’hospital.

Era mestra, pallassa, voluntària. Ningú, ni tan sols els i les més grans dels i les pacients, podien escapar als encanteris de la seva "nota, nota, culet de granota, si no es cura amb un braç es curarà amb una pota ... ". Ho deia, oh cantava, ho somiava i aconseguia que tothom ho "Begués, mengés i l’assaborís".

En la seva maleta: trucs i retrucs. El dit d’E.T., fotos, llibres, quaderns i el nou llapis
amb el que segueix escrivint, tots els dies, les seves il.lusions i propostes per a cada nova
jornada. El vell i ja cansat llapis, és el que ens ha explicat aquesta història de Carlota

Carlota "la granota", el cargol, la tortuga, que amb la seva closca ens protegeix i empara. “Nota, nota.....Carlota la granota".


LA HISTÒRIA DE GUS.

Gus treballava per a una infermera de planta de oncohematologia. Havia tingut ja diversos
companys bolígrafs. El treballar colze a colze, va animar la relació amb el seu nou company. Era un puntaviva vermell, que a força de molt esforç i molta feina s’ens estava quedat sec. Encara sabent que es consumia, no volia deixar de donar el millor de si mateix.


Una nit, mentre estaven abandonats a la butxaca de la bata de la infermera, en un penja-robes col.lectiu, van poder veure un anunci a la televisió a la cambra del descans. L’anunci era d’una Fundació, la fundació Josep Carreras. A l’anunci sortia un nen explicant el seu pla per a quan es posés bo. Allò els va impressionar. Van passar la resta de la nit parlant i parlant i el·laborant moltes idees.

L’endemà, quan Montse va llançar la bata a rentar, no es va adonar que no hi eren ni el llapis ni el puntaviva. Els trobà a faltar just quan va començar a fer la ronda per la planta. Com que només havia de marcar caselles, va utilitzar un llapis d’ulls i una barra de llavis vermella. A mitjan matí, quan prenia cafè amb una companya, aquesta li va comentar que estaven repartint portamines i plomes estilogràfiques per substituir els llapisos i els bolígrafs de tot el personal de l’hospital.

A Montse allò li va agradar. Va pensar que la propera vegada que hagués d’explicar la leucèmia ho faria amb l’ajuda dels seus nous companys. "Aquí ningú s’apaga, recarreguem a tothom, mira, com a aquest portamines o aquesta ploma. "Va donar un nou glop al seu cafè i va buscar mecànicament, el seu llapis i el seu puntaviva a la butxaca. Es va preguntar on els hauria deixat. Volia guardar-los com a record. De records, l’últim que jo tinc d’haver-los vist en la història, era quan estaven veient ells l’anunci d’ "explica’ns el teu pla". Potser el seu pla era transformar-s’hi. Davant la malaltia només hi ha dos plans finals: curar-te si estàs malalt-malalta i ajudar, si ets la persona sana. És veritat que pot estar malalt-malalta i ajudar. És veritat també que s’hi pot estar sa-sana i ajudant, curar-te de la indiferència. Sembla, doncs, que poden existir molts plans. Nosaltres volem que el teu pla sigui bo per a tu i per a tothom.



On van les històries recuperades?

Ningú ha pogut aclarir encara si els llapisos dormen. El que sí està clar és que matinen i que de bon matí estan sempre desperts. Aquella matinada, unes hores després d’haver arribat i ser admès per la GRAN ASSEMBLEA, l’equip de Feli es disposa a marxar. Al mateix temps, Melsus i el seu equip de col.laboradors també ultimaven el trasllat de la caixa, seguint la rutina diària de seguretat. La consigna: que es preguntin avui on és la caixa que van veure ahir. Moure una caixa tan gran tenia els seus avantatges, ja que ningú es pregunta on va una caixa així, si va a sobre d’un camió o és moguda per màquines. Els problemes sorgeixen quan roman quieta, perquè pot semblar amenaçant. Els humans creuen amenaçant tot el que no tenen dominat.

En deu minuts es compliria el ritual. Avui ruta 2 destinació 5. 30 quilòmetres aproximadament. Destinació: naus auxiliars del port. Punt de recepció de 4 nous contactes. Admissió de l’equip de col.laboradors gamma-alfa.

També Feli i els seus companys tenien programat la seva nova destinació. Filigranes, la càmera de fotos, repassava amb Manu (l’ex-llapis d’un periodista) la memòria. Des que van començar les aventures havien passat per


una Fundació, una Associació, tornaven a relacionar-se amb una altra Fundació i ... una ALTRA ASSOCIACIÓ! Es va sentir darrere ells a Cleta  la Carpeta, una carpeta blava, clàssica, que s’ocupava de les sol.licituds i de l’agenda del grup.

Filigranes estava ocupat amb les imatges. Tothom volia saber on i com anirien, però per sorpresa de tots, Feliciano Feliç estava dormit i pel seu somriure havia d’estar somiant. Jo crec que en el seu somni havia de veure les quatre històries publicades perquè tots els infants poguessin llegir-les. Per a un llapis no hi ha res més emocionant que veure un nen o una nena llegint perquè sap que el següent pas serà escriure.

 

Animeu la lectura, practiqueu l’escriptura i veureu com el món serà millor.

 

PERE HUERTA:DUES TRADUCCIONS.(1)

PERE HUERTA:DUES TRADUCCIONS.(1)

T’agrada més una u altra?

Fes els teus comentaris i opina.!!!!!!!!!!

 

.

Feli Feliç és un llapis blau i roig, que va viure les seues primeres aventures en un col·legi. Després de trobar la seua germana en un taller artesanal faller i col.laborar en el projecte d’una falla infantil, ens porta, en aquest nou llibre, a descobrir la caixa dels Diminuts: uns llapisos CORRENTS, xicotets DE MIDA, PERÒ GRANS EN RECORDS.

 
 FELI FELIÇ i ELS DIMINUTS

Dedicat a tots els-les  nens-es  malalts-es

Dedicat a totes les persones que d’una manera o altra treballen per prestar-los ajuda i lluiten contra la malaltia i el dolor, sigua quina sigua la seua forma de manifestar-se.

Dedicat al Fòrum i al bloc de la FUNDACIÓ JOSEP CARRERAS.


 ENTRAR A LA CAIXA.

Tothom sap que als bolígrafs, quan se’ls acaba la tinta, es queden buits, sense res que poder contar. Els llapisos, van arreplegant sensacions, pensaments i paraules de cadascuna d’aquelles  persones que els han tingut a les mans. Quan després de molt treballar, s’han anat fent xicotets, tenen ple el seu cor. La nova missió de Feliciano Feliç era preservar els records de quatre d’ells.

Ara, Feli es trobava davant de la caixa més gran que ell podia imaginar. Es va prendre un temps per descansar. Al costat de la caixa, va recordar moltes de les converses que havia tingut amb la seua germana, SUAU. El descans i la concentració van ajudar al següent pas.

Com podré entrar a la caixa? "Tots els dibuixos són com portes i les portes s’obrin ". Es va decidir per dibuixar un timbre i al tocar-lo, va sentir que des de dins li deien: "No s’admet propaganda". Ràpidament va dibuixar una espiera i va poder veure al primer diminut, que, immobilitzat per la sorpresa va ser incapaç de reaccionar.

En un tres i no res, un munt de manetes, organitzades i acurades, esborraren tot allò, i sense que jo sàpiga massa bé com, van dur a Feli Feliç davant la GRAN ASSEMBLEA.


FELI FELIÇ DAVANT LA GRAN ASSEMBLEA.

Fins on la vista li arribava, i això era ben lluny, perquè era el més alt, va poder veure que estava envoltat de diminuts. Davant d’ell, a penes recognoscibles com a taques de color, hi havia els colors que havien pintat el primer Arc de Sant Martí, el llapis grassonet que havia creat la "O" i una mina prima experta en escriure música i traçar pentagrames. Però les mirades dels Diminuts estaven dirigides cap Melsus. Tots i totes esperaven que el PATRIARCA LIDER prenguera la decisió. Aquesta no es va fer esperar i, seguint les indicacions del Llibre dels Grans Protocols, Melsus va aixecar les dues mans. Era el símbol de l’acceptació en la comunitat. Feli, seguia cadascun dels passos, repassant mentalment tot el procés. Sabia que, ara, li permetrien dirigir-se a la GRAN ASSEMBLEA.

Feliciano, Feli, pretenia parlar poc i deixar molt de temps perquè el pogueren fer preguntes. Era un honor molt gran poder ser un anotador CRONISTA.
Ser anotador CRONISTA  permetia conèixer i rescatar 4 històries. Melsus era l’encarregat de seleccionar i acceptar el candidat o la candidata, per difondre-les.
Finalment, un diminut, es va dirigir a ell per preguntar-li com pensava poder recordar tot el que li foren contant i com pensava anotar-ho

Tots i totes van riure quan Feli va contestar: "amb un bolígraf especial". Ningú, allà, confiava en els bolígrafs. Les rialles van desaparèixer en les primeres files, quan Feliciano va treure el full d’informació i van poder veure que, efectivament, aquell no era un bolígraf corrent. Estaven davant el primer bolígraf amb memòria.


LA DEMOSTRACIÓ.

Quan Melsus autoritzar l’entrada de l’equip de col.laboradors de Feli a la CAIXA, tots es van posar a treballar. Feli va voler que els Diminuts pogueren veure com serien les sessions i es va disposar a contar ell la primera història. Un ordinador portàtil il.luminava molt bé la sala i per estalviar energia, van apagar les piles fotoelèctriques. Si tot funcionava com estava previst, al matí, el treball estaria acabat.

Quan va començar a parlar, des de l’interior de la bossa de transport de l’ordinador, va saltar un esvelt bolígraf que tots van reconèixer com el de les fotos. El boli va iniciar un apassionat ball de lletres, de paraules, de frases.

Feli es deixava portar pels records. Ara aterrava al bibliobús, ara deixava que la memòria es deixava jaure a la sorra de la platja, la nit de Sant Joan.

La primera vegada que va romandre en silenci prolongat, Satur, el boli, va saber que era el seu torn. Es va connectar a l’ordinador i, la pantalla va començar a fer seu cada moviment de la dansa que acabaven de presenciar. Allà estava, escrita, la història que Feli havia contat. Mentre la Caixa s’omplia d’aplaudiments, a la pantalla de l’ordinador es podien veure els esborranys de les il.lustracions.

Una vegada complaguts tots els presents, Melsus i Feli van estimar que era necessari començar com més aviat el procés de recuperació de les històries. Mentre Feli ultimava els detalls amb els seus col.laboradors, Melsus va fer que els protagonistes es prepararen.

LA LLAPICERA IL · LUSTRADA

Blanca era la llapicera roja d’Evarist l’ebenista. Ho sabien tot sobre les fustes i les formes de treballar. Un dia Evarist va haver de partir i va deixar Blanca a l’Ajuntament. Com si fos un piercing, li va posar una anelleta i la va subjectar al fil que penjava del tauler d’anuncis. Al principi aquesta separació li va costar molt. Quan es posava trist, recordava les paraules d’Evarist: "viu cada moment amb intensitat i segueix aprenent sempre".

Es deixava agafar per anotar noms a les llistes de viatges, reunions o tractaments ecològics de plagues. Era una experta en, almenys, ¡deu mil coses!

Un dia, quan es balancejava a poc a poc, fent la migdiada, va despertar. Una mà suau però ferma, la subjectava a certa distància d’un xicotet anunci: "contes arreplegats de les cendres de la llar. Vine amb nosaltres ". La senyora que la subjectava la va portar al full i va anotar una adreça i un telèfon. Blanca estava cada vegada més interessada. Va seguir deixant-se portar per anotar-hi:

-Si pots (has de) venir amb un adult

-Porta berenar i una història per compartir.

Blanca va desitjar amb força marxar amb aquella persona, pel que no es va sorprendre quan es va veure dins de la bossa. A l’interior va ser rebuda per un llibre i dues titelles, que de seguida va reconèixer. Se li va encendre una llum que, com espurnes, li va recordar la seua vida a l’ebenisteria. Tania Blos: contacontes. Quantes vegades havia sentit parlar a l’Evarist d’aquella persona. Era com una Alícia que obria camins al País de les Meravelles.

Blanca es va sentir molt afortunada durant els anys següents, compartint històries i
contes amb xiquets i adults. Potser algun dia puguem tornar sobre aquesta etapa de la seua
vida.

Avui, el que desitja Blanca, és dir-vos que és molt important escoltar. Compartir atentament el que els altres ens expliquen, ens ajuda a entendre’ls i estimar. Blanca vol compartir que, ha après el que ens diferencia dels altres, gairebé sempre, es redueix a dues coses principalment:

-El moment en què els va passar el que ens expliquen

-L’"etiqueta" que els hem posat des de llavors.

Recorda anar amb compte amb les "etiquetes", usa-les amb precaució i escolta dues vegades
per cada vegada que parles.

PRUDENCI I ELS LLAPISOS CLONATS

Prudenci era Jutge de Pau. El seu nom inspirava algunes bromes, però, ell, la persona només confiança. El seu llapis màgic l’ajudava a prendre les decisions principals sobre les qüestions que li
arribaven.


A Prudenci li agradava el teatre i les tècniques d’animació. Li agradava la lectura i l’escriptura. Sobretot li agradava que en el seu Jutjat les coses es prengueren seriosament, però sempre amb una mica d’humor.

Un dia, en que va haver de jutjar un polític, li va passar una cosa inesperada. Els polítics són
entusiastes de somnis, poetes de la il.lusió. Aquest polític, Marc, per inexperiència, va fer un
ensopegada i va passar de la poesia a la novel.la i de la novel.la va pujar a la ciència ficció, i tot això prometent coses impossibles. Prudenci va comprendre que en el fons les seues intencions eren bones i va decidir clonar el seu llapis, per regalar-li un a Marc. El nou llapis era tan especial que
només podia escriure les coses que foren correctes i aquelles que eixien del cor.  A més, quan
escrivia alguna cosa sincera, però difícil de complir, sempre afegia cometes al principi i al
final del text.


Supose que hauràs endevinat que el succés inesperat que li va passar a Prudenci, estava relacionat amb la clonació del seu llapis. Així és. La clonació no ha pogut ser aturada encara i segueixen sorgint llapisos amb poders especials. És possible que entre els teus es trobe algun d’ells. Els llapisos especials, com les persones, necessiten trobar el seu moment per activar-s’hi. El millor que podem fer és viure com si aquest moment especial anés a produïr-se en el precís moment que estem vivint ara. Si et resulta difícil, sempre tens la possibilitat d’utilitzar les cometes. Sort.

CARLOTA  LA GRANOTA.

Coneguda com "Carlota la granota", podria haver estat una tortuga (per les seues arrugues) o un
caragol (per la seua tranquil.litat davant els inconvenients i per portar-ho tot sempre darrere).

Diuen que ella va inventar la rialla i que hi era abans fins i tot que fos construït l’edifici de l’hospital.

Era mestra, pallassa, voluntària. Ningú, ni tan sols els i les més grans dels i les pacients, podien escapar als encanteris de la seua "nota, nota, culet de granota, si no es cura amb un braç es curarà amb una pota ... ". Ho deia, ho cantava, ho somiava i aconseguia que tothom ho "Beguera, menjara i l’assaborira".

En la seua maleta: trucs i retrucs. El dit d’E.T., fotos, llibres, quaderns i el nou llapis amb el que segueix escrivint, tots els dies, les seues il.lusions i propostes per a cada nova jornada. El vell i ja cansat llapis, és el que ens ha explicat aquesta història de Carlota

Carlota "la granota", el cargol, la tortuga, que amb la seua closca ens protegeix i empara. “Nota, nota.....Carlota la granota".


LA HISTÒRIA DE GUS.

Gus treballava per a una infermera de planta de oncohematologia. Havia tingut ja diversos
companys bolígrafs. El treballar colze a colze, va animar la relació amb el seu nou company. Era un puntaviva roig, que a força de molt esforç i molta feina s’ens estava quedat sec. Encara sabent que es consumia, no volia deixar de donar el millor de si mateix.


Una nit, mentre estaven abandonats a la butxaca de la bata de la infermera, en un penja-robes col.lectiu, van poder veure un anunci a la televisió a la cambra del descans. L’anunci era d’una Fundació, la fundació Josep Carreras. A l’anunci eixia un xiquet explicant el seu pla per a quan es posara bo. Allò els va impressionar. Van passar la resta de la nit parlant i parlant i el·laborant moltes idees.

L’endemà, quan Montse va llançar la bata a rentar, no es va adonar que no hi eren ni el llapis ni el puntaviva. Els trobà a faltar just quan va començar a fer la ronda per la planta. Com que només havia de marcar caselles, va utilitzar un llapis d’ulls i una barra de llavis roja. A mitjan matí, quan prenia cafè amb una companya, aquesta li va comentar que estaven repartint portamines i plomes estilogràfiques per substituir els llapisos i els bolígrafs de tot el personal de l’hospital.

A Montse allò li va agradar. Va pensar que la propera vegada que hagués d’explicar la leucèmia ho faria amb l’ajuda dels seus nous companys. "Ací ningú s’apaga, recarreguem a tothom, mira, com a aquest portamines o aquesta ploma. "Va donar un nou glop al seu cafè i va buscar mecànicament, el seu llapis i el seu puntaviva a la butxaca. Es va preguntar on els hauria deixat. Volia guardar-los com a record. De records, l’últim que jo tinc d’haver-los vist en la història, era quan estaven veient ells l’anunci d’"explica’ns el teu pla". Potser el seu pla era transformar-s’hi. Davant la malaltia només hi ha dos plans finals: curar-te si estàs malalt-malalta i ajudar, si ets la persona sana. És veritat que pot estar malalt-malalta i ajudar. És veritat també que s’hi pot estar sa-sana i ajudant, curar-te de la indiferència. Sembla, doncs, que poden existir molts plans. Nosaltres volem que el teu pla siga bo per a tu i per a tothom.

ON VAN LES HISTÒRIES RECUPERADES?

Ningú ha pogut aclarir encara si els llapisos dormen. El que sí està clar és que matinen i que de bon matí estan sempre desperts. Aquella matinada, unes hores després d’haver arribat i ser admès per la GRAN ASSEMBLEA, l’equip de Feli es disposa a marxar. Al mateix temps, Melsus i el seu equip de col.laboradors també ultimaven el trasllat de la caixa, seguint la rutina diària de seguretat. La consigna: que es preguntin avui on és la caixa que van veure ahir. Moure una caixa tan gran tenia els seus avantatges, ja que ningú es pregunta on va una caixa així, si va a sobre d’un camió o és moguda per màquines. Els problemes sorgeixen quan roman quieta, perquè pot semblar amenaçant. Els humans creuen amenaçant tot el que no tenen dominat.

En deu minuts es compliria el ritual. Avui ruta 2 destinació 5. 30 quilòmetres aproximadament. Destinació: naus auxiliars del port. Punt de recepció de 4 nous contactes. Admissió de l’equip de col.laboradors gamma-alfa.

També Feli i els seus companys tenien programat la seua nova destinació. Filigranes, la
càmera de fotos, repassava amb Manu (l’ex-llapis d’un periodista) la memòria. Des que van començar les aventures havien passat per una Fundació, una Associació, tornaven a relacionar-se amb una altra Fundació i ... una ALTRA ASSOCIACIÓ! Es va sentir darrere ells a Cleta  la Carpeta, una carpeta blava, clàssica, que s’ocupava de les sol.licituds i de l’agenda del grup.

Filigranes estava ocupat amb les imatges. Tothom volia saber on i com anirien, però per sorpresa de tots, Feliciano Feliç estava dormit i pel seu somriure havia d’estar somiant. Jo crec que en el seu somni havia de veure les quatre històries publicades perquè tots els infants pogueren llegir-les. Per a un llapis no hi ha res més emocionant que veure un xiquet o una xiqueta llegint perquè sap que el següent pas serà escriure.

 

Animeu la lectura, practiqueu l’escriptura i veureu com el món serà millor.

 

 

COLECCIÓN VALORES DE ANDANA EDITORIAL

COLECCIÓN VALORES DE ANDANA EDITORIAL

RESUM ARGUMENTAL
Carles és un xiquet amb discapacitat intel·lectual
que acaba de mudar-se al poble amb la seua família.
Des de ben aviat haurà d’afrontar un grapat de
nous reptes: una nova escola, uns nous mestres,
uns nous companys...
La tasca no serà gens fàcil. Malgrat les acollidores
paraules del director, els primers dies no ho
passarà massa bé, ja que s’ha d’enfrontar a les mirades
inquisidores dels companys. Carles és conscient
que té la memòria fluixa, però també sap
que, amb la col·laboració dels qui l’envolten, això
no és cap impediment, sinó una bona prova per a
superar-se.
A poc a poc els seus pares, els mestres i els seus
companys (que se’n penediran del seu comportament
inicial) intentaran facilitar-li la integració.
Serà però, una trobada inesperada al parc amb un
personatge força curiós, el vell Tobies, l’espenta
definitiva que Carles necessitarà per a animar-se,
sentir-se molt millor i tornar a casa i a l’escola
amb una nova predisposició.
Amb Tobies, Carles descobrirà que sap fer un
munt de coses que li facilitaran la integració en el
grup d’amics: llegir amb els ulls tancats, fer trucs
de màgia...
A més, els amics també comprendran que Carles
no és l’únic que és diferent. Tots tenim algun
tret físic o algun fet en la vida que ens fa diferents
de la resta.
TEMA I INTERÉS DEL LLIBRE
La societat plural en què vivim demana a crits
una intervenció des de diversos sectors per a
aconseguir la integració de tots els éssers humans.
De vegades, els discursos de molta gent
van en aquesta direcció, tanmateix el dia a dia
ens demostra que les persones amb diferències
(físiques, sensorials, intel·lectuals, de lloc de procedència...)
troben obstacles continus a aquesta
integració.
Per això, la història de Carles, el protagonista
d’Ànimes de cotó en pèl, pretén aportar un granet
d’arena en aquesta tasca social per mitjà de la
constatació que, amb una mica d’esforç per part
de tots, la integració és possible.
Aquest és, doncs, el tema principal d’Ànimes de
cotó en pèl, l’acceptació de les diferències de la gent
que ens envolta per a fer possible una participació
de tots en la vida social. Aquesta idea d’entendre
l’escola de manera inclusiva contrasta amb la que
existia fa uns anys d’apartar els xiquets de l’escola
ordinaria i recloure’ls en centres especials. És
evident que un xiquet amb discapacitat necessitarà
més reforç, però també necessita el contacte
amb xiquets de la seua edat que li aporten la seua
amistat.
A banda d’aquest eix central, la història de Carles
permet tractar altres temes, com ara:
▶ La no-discriminació per qualsevol motiu,
físic o intel·lectual.
▶ La valoració de les persones pel seu interior
i no per les seues capacitats.
▶ La valoració positiva de totes les faenes.
▶ La confiança en les pròpies qualitats.
▶ La imaginació com a element imprescindible
per a adquirir una visió diferent del món,
sense deixar que siga real.
▶ El gust per la lectura, com a font de plaer i
d’enriquiment personal.
▶ L’amistat, que permet afrontar les dificultats
conjuntament i compartir les alegries.
▶ La família com a grup social per a compartir
experiències.
▶ El bon ús del temps d’oci, en què es poden
compaginar els jocs electrònics amb altres
activitats.
▶ L’alimentació saludable

ADOR:CONTACONTES AMB COR.

ADOR:CONTACONTES AMB COR.

Ocultar
CULTURA ADOR
CONTACONTES AMB COR
CARLES CABRERA (Treballador Social) ens presenta l’auca CONTACONTES AMB COR. Carles ens contarà el conte FELI FELIÇ I ELS DIMINUTS, un conte que ha escrit per promocionar la FUNDACIÓ JOSEP CARRERAS, CONTRA LA LEUCÈMIA. Ens portarà el món de Blanca, Anna, El jutge Prudenci i Gus, el llapis solidari. Activitat recoman...
ada per a xiques i xiquetes a partir de 10 anys. Descàrrega gratuita del conte en www.fcarreras.org/files/40712.

Divendres, 28 de maig a les 18 h. a la Biblioteca.
Ver más

Soterrada la sardina...(COREA 2010)

Soterrada la sardina...(COREA 2010)

la familia de Medulín

la familia de Medulín

Hola!

 

Como el 15 de mayo es el Día Mundial de la Familia, desde la Fundación Josep Carreras contra la Leucemia aprovecharemos para lanzar un recurso muy mono para los niños hospitalizados: la familia de Medulín. Se trata de unos paper toys para niños que están en el hospital. Creo que es muy positivo y divertido. Puedes encontrar el material descargable en nuestra web: http://www.fcarreras.org/es/mini-infos_46760

 

Muchas gracias por tu ayuda!!!!! Y espero que te guste, si es así, reenvíalo a tus amig@s!!! así nos ayudarás a continuar difundiendo la lucha contra la leucemia!!!

 

Un abrazo fuerte,

 

Alexandra Carpentier de Changy Meca

Responsable de Prensa y Comunicación

Fundación Josep Carreras contra la leucemia

C/Muntaner, 383 2º

08021 Barcelona

93 414 55 66

comunicacio@fcarreras.es

www.fcarreras.org

 

http://4.bp.blogspot.com/_iFKgIw7aNNc/S-qESeJCp_I/AAAAAAAADzE/e9vixo48a8Q/s320/Medul%C3%ADn+gotero+presenta.jpg

GRACIAS AMIG@S.

GRACIAS  AMIG@S.

CARLOS también tiene hoy un gran día. El autor de Feli Feliz y los Diminutos presenta su obra en el Ayuntamiento de Benirredra, con el objetivo de difundir la labor de la Fundación Josep Carreras y animar a los asistentes a colaborar en la curación de la leucemia.


Además de hablar con diversos ayuntamientos, Carlos también está ofreciendo integrar su cuentacuentos en colegios para sensibilizar a los niños de una forma lúdica sobre la solidaridad y la leucemia.


¡Seguro que todos los asistentes van a quedar encantados con Feli Feliz, Carlos!
Publicado por Fundación Josep Carreras en 09:32 0 comentarios
Etiquetas: gente solidaria

BENIRREDRA.

BENIRREDRA.

COMO EN LOS CUENTOS, ANTES DE LLEGAR a la medianoche y que se rompa el hechizo, dejadme compartir mis impresiones de un dia maravilloso.(Por todo lo que he recibido, de amigos/as y de desconocidos/as)
He estado contando en el AJUNTAMENT de BENIRREDRA y tras ver las muestras de cariño en el correo, en facebook, etc, no he podido irme a la cama sin dar las gracias. Una pequeña muestra, porque ha sido demasiado bonito para no profundizar.Acompaño esta entrada con una foto de un libro que nos han regalado sobre la historia del pueblo. Dentro de unos años,los niños y niñas que hoy nos han prestado su tiempo, ESCRIBIRAN su propia historia. Entre todos hemos de conseguir que den lo mejor . Los niños y las niñas de hoy son el futuro y estamos obligados a darles ilusiones, esperanza y todo nuestro tiempo y amor.

TODOS ESTAMOS INVITADOS A SEGUIR COLABORANDO.

TODOS ESTAMOS INVITADOS A SEGUIR COLABORANDO.

Te escribo antes que nada para agradecer tu apoyo a la iniciativa de mostrar los planes de los pacientes de leucemia en el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau la semana del 24 al 29 de marzo.

 

La campaña tuvo un gran éxito de participación y fue muy emotiva. Fue acompañada el día 25 de marzo por una presentación a prensa, durante la que Rafa Márquez y Txiki Begiristain del FC Barcelona quisieron prestar su apoyo a los pacientes de leucemia y a la Fundación Josep Carreras contra la leucemia. Puedes ver las fotos de la presentación, de las personas que colgaron cintas, mensajes de apoyo y planes de pacientes en nuestra sección en Flickr. También puedes ver varios vídeos sobre el evento en nuestro canal de Youtube.

 

Por supuesto, puedes publicar información sobre el evento en tu blog si lo consideras oportuno y utilizar cualquiera de nuestros materiales disponibles en Flickr y Youtube.

 

Aprovecho la ocasión para animarte a tener un banner permanente de la Fundación en tu blog, si todavía no lo tienes, para lo que adjunto un modelo. Puede dirigir a www.fcarreras.org o bien a https://www.fcarreras.org/es/hazte-socio_987 

 

Te informo que hasta finales de abril tenemos en marcha una campaña de sensibilización en medios masivos (televisión, radio, autobuses, etc.) para concienciar a la gente sobre la leucemia, una enfermedad que afecta a 5.000 personas en España cada año, y sobre la necesidad que tenemos de más recursos para seguir investigando y conseguir que algún día sea curable para todos y en todos los casos.

 

Gracias de nuevo por tu apoyo y, como siempre, ya sabes que estoy a tu disposición si necesitas cualquier material o tienes preguntas.

 

¡Muchas gracias por tu colaboración!

 

 

Eva Roig Rodríguez

Colaboraciones empresariales y e-marketing

 

Fundación Josep Carreras contra la leucemia

Muntaner 383 2º 2ª

08021 Barcelona

importante correo de EVA ROIG (FUNDACION JOSEP CARRERAS)

importante correo de EVA ROIG (FUNDACION JOSEP CARRERAS)

Hola Carlos!

 

Queremos invitarte nuevamente a darnos tu apoyo: Del 24 al 29 de marzo compartiremos los planes de pacientes que sufren leucemia en el Hall del Nuevo Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (C/Sant Quintí 89) de Barcelona. Queremos mostrar que los pacientes, más allá del plan inmediato de conseguir su curación, tienen sueños e ilusiones para el futuro, como Mª Rosa: “Quiero disfrutar de mi familia y hacer un viaje con mi marido”.

 

Estos planes estarán impresos en cintas y cada cinta que colguemos representa un apoyo para que los planes de Mª Rosa y todos los demás pacientes se puedan cumplir, así que ¡queremos conseguir muchas, muchísimas!

 

Te animamos a publicar un post en tu blog sobre el tema. Puedes simplemente explicar en qué consistirá el evento o escribir sobre tus planes para el 2010 y acabar con una frase como “Estos son mis planes. Probablemente pueda cumplirlos. Sin embargo, hay personas que necesitan de nuestra ayuda para cumplirlos”.

 

Para las personas que no puedan venir a colgar su cinta del 24 al 19 de marzo de 8 a 20 horas, pueden dejarnos un mensaje de apoyo en nuestra página de facebook y compartir la noticia con todos sus contactos.

 

Como sabes, encontrarás más planes de pacientes en http://cuentanostuplancontralaleucemia.blogspot.com y más información sobre el evento y sobre todas las opciones para apoyar los planes de los pacientes en: www.fcarreras.org.

 

Esperamos que la idea te guste y que te haga ilusión participar.

 

Si tienes cualquier duda o quieres que te facilitemos algún material, no dudes en pedírmelo. Adjunto una simulación del Hall del Hospital de Sant Pau con los planes de los pacientes (por si la explicación ha sido un poco confusa) y un banner con una de las cintas.

 

¡Muchas gracias por tu colaboración!

 

 

Eva Roig Rodríguez

Colaboraciones empresariales y e-marketing

 

Fundación Josep Carreras contra la leucemia

Muntaner 383 2º 2ª

08021 Barcelona

93 414 55 66

eva.roig@fcarreras.es

www.fcarreras.org

http://estosololoarreglamosentretodos.org

http://estosololoarreglamosentretodos.org



10


Mar




carlos cabrera grau




Comparte







Comunidad autónoma: C. Valenciana


Tipo de mensaje: Alguien que me inspira



Gracias
por esta iniciativa. Quiero participar y mi aportación propone dirigir
vuestros ojos hacia quienes enfrentan, una crisis de salud. Hay un
grupo, la FUNDACION JOSEP CARRERAS que ayuda, entre otros muchas
iniciativas, mediante la difusión de PLANES. Son mensajes llenos de
fuerza y proyectos de futuro.

Os invito a conocer la FUNDACION: www.fcarreras.org

Yo, desde que conocí los PLANES DE DAVID, colaboro contando un
cuento con mi auca “contacontes amb cor”. Hay mil formas de colaborar y
algunas estan por inventar.

Podemos combatir la crisis ayudando a los que se ayudan: nos enseñaran muchas cosas!!!!

http://estosololoarreglamosentretodos.org


NUEVO ENLACE PARA FELI FELIZ y LOS DIMINUTOS

NUEVO ENLACE PARA FELI FELIZ y LOS DIMINUTOS

Eva Roig para usuario
mostrar detalles 15 feb (hace 2 días)


Hola Carlos,
 
Por fin he encontrado un ratito y ya he vuelto a colgar Feli Feliz y los diminutos en la web. Te paso el enlace: http://www.fcarreras.org/files/40712
 
.....

NUESTRO AGRADECIMIENTO A LA FUNDACIÓN Y A SUS TRABAJADORES/AS QUE SON ESPECIALES!!!!!!!!!!!!!!

UN ABRAZO PARA TODOS LOS QUE FORMAN ESTA FAMILIA, ABIERTA, SOLIDARIA E INTERNACIONAL.
 

NUESTRO AGRADECIMIENTO A ENCANTACONTES

NUESTRO AGRADECIMIENTO A ENCANTACONTES

          Encantacontes, un grupo especial de narrradores/as, que he conocido gracias al concurso de cuentacuentos "cuentos en corto", nos ha mandado  ya dos amables correos y todo apunta a que  VAN  A PONERLE VOZ AL CUENTO:

Hola Carlos,
 
Somos Encantacontes, el grupo de cuentacuentos que también participó en el cuento en corto. Nos mandaste un comentario ofreciendo un cuento Gus, el lapicero solidario, por si queriamos darle voz.
 
Bién, pues ahora que andamos un poco más tranquilos, estamos buscando el cuento y no hay manera de encontrarlo. El enlace desde la fundación Josep Carreras dice que está roto.
 
Te agradeceriamos si pudieras darnos algún dato de como encontrarlo, ya que nos parece una labor muy importante la que haceis y nosotros quizás podriamos contribuir con nuestro granito de arena.
 
Espero estar enviando este mail a la dirección correcta, sino es así, por favor reenviemelo.
 
Muchas grácias por la propuesta y hasta pronto.
 
Encantacontes (Rosi, Josep, Llanos, Maite)

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Grácias a ti por enviarnos el cuento, nos pareció muy bonito, ahora miraremos como lo podemos contar. Si conseguimos todo lo que nos hace falta para grabarnos en video contando el cuento, rapidito te informamos.
 
Si quieres enviarnos más información te dejo mi dirección
 
Y por supuesto que puedes informar a la fundación y copiar la carta en tu blog... ningún problema, al contrario, para nosotros es un gusto si podemos contribuir en algo.
 
Grácias otra vez por la información. Seguimos en contacto y muchisimas felicidades por la tarea tan importante que haceis.
 
Hasta pronto,
 
Encantacontes

El blog de encantacontes se encuentra entre los enlaces de la derecha y os recomiendo visitar sus trabajos en You Tube:

www.youtube.com/?v=4dcSZYpQTbs  

 

 

DIA INTERNACIONAL DEL NIÑO CON CÁNCER. 15 de FEBRERO

DIA INTERNACIONAL DEL NIÑO CON CÁNCER. 15 de FEBRERO

MESA REDONDA

 

 

“UNIDADES DE ADOLESCENTES CON CÁNCER, NECESIDAD, CREACIÓN Y PUESTA EN MARCHA

 

 

SÁBADO, 13 DE FEBRERO DE 2010

17 HORAS.

SALÓN ALFÓNS EL MAGNÁNIM. LA BENEFICENCIA.

(Calle Corona, 36. Valencia)

 

-          17 h. Bienvenida  de D. Jesús Mª González Marín, presidente de ASPANION.

 

-          17.05 h. Inauguración del acto por parte de Dña. Pilar Ripoll, Directora General de Atención al Paciente de la Conselleria de Sanitat de la  Generalitat.

 

-          17.10 h. Presentación de las jornadas del Día Internacional del Niño con Cáncer  a cargo de Dña. Adelaida Fisas, presidenta de la Federación Española de Padres de Niños con Cáncer.

 

-          17.15 h. Charla sobre la “Problemática del cáncer en adolescentes”, impartida por la Dra. Aurora Navajas, presidenta de la SEHOP (Sociedad Española de Hematología y Oncología Pediátrica)

 

-          18 h. Mesa redonda, con la participación de adolescentes con cáncer, moderada por Dña. Alicia Gabaldón, psicóloga de ASPANION

 

-          18. 45 h. Turno de preguntas.

 

 

15 de febrero

DIA INTERNACIONAL DEL NIÑO CON CÁNCER

EL FORO DE LA FUNDACIÓN JOSEP CARRERAS...

EL FORO DE LA FUNDACIÓN JOSEP CARRERAS...

 

DURANTE EL MES DE DICIEMBRE he estado trabajando en los "vídeos" que he colgado en YOU TUBE,  he participado en el foro de la Fundación y he procurado contactar con amigos, cuentacuentos,etc, ofreciendo FELI FELIZ Y LOS DIMINUTOS. He recibido respuestas muy cálidas. He añadido dos enlaces nuevos que os llevarán al blog de Pablo y al de INÉS. Respecto al blog de Pablo,  decir que es un papá que está luchando con la leucemia de su hijo, dejad que os sorprenda!, es una persona llena de iniciativas. La imagen de esta entrada es una de sus ideas. Inés, surfea la vida..., a ella le debemos la entrada de  "la decisión de Anne".

Este comienzo de año viene con cambios en el foro, a este respecto he copiado una entrada que ha hecho Eva Roig:

Cambios en el foro

 

Querid@s forer@s,

Después de meses preparando la nueva página web de la Fundación, la tenemos casi lista para ponerla en marcha! El lanzamiento lo haremos en los próximos días y esperamos que disculpéis las molestias que esto os pueda ocasionar. Tendréis que acceder al foro desde la página inicial ya que las direcciones url cambiarán y es posible que haya un par de días en que no funcione todo perfectamente.

Aunque inicialmente quizás sea un fastidio, esperamos que la nueva web os guste por todo el contenido nuevo que ofrece y que iremos introduciendo con el tiempo. Hemos intentado también introducir mejoras en el uso del foro, por ejemplo, os podréis registrar y utilizar imágenes en vuestro perfil (no hace falta que sean fotos vuestras si no os apetece mostrarlas, pero ver caras seguramente contribuirá a la sensación de gran familia que se respira ya en el foro).

Si tenéis dudas o comentarios tanto sobre el foro como sobre la nueva página web en general, no dudéis en preguntarme. Me podéis escribir a eva.roig@fcarreras.es.

¡Gracias!
Eva(eva.roig@fcarreras.es)

carloscabreragrau: YOU TUBE.

carloscabreragrau: YOU TUBE.

http://www.youtube.com/watch?v=0qGCVSCVYyQ

http://www.youtube.com/watch?v=mEYdrcwkcF4

LA DECISIÓN DE ANNE

LA DECISIÓN DE ANNE

viernes 15 de enero de 2010

Estreno de "La decisión de Anne"

A los cinéfilos quizás os interesará saber que hoy se estrena en España "La decisión de Anne", una película de Cameron Díaz que aborda la leucemia, el hecho de tener un bebé seleccionado genéticamente para que sea compatible con uno de sus hermanos y las consecuencias que todo esto tiene para la familia entera.

Nosotros todavía no hemos visto la película, pero Inés del blog http://surfeando-la-vida.blogspot.com/ dice que es una película dura pero que hace reflexionar y que le ha gustado.

Nos encantará que compartáis vuestras opiniones con nosotros.

Fundación Josep Carreras3 comentarios

 

TITIRITEROS DE BINEFAR.

TITIRITEROS DE BINEFAR.

Los Titiriteros de Binefar, Premio Nacional de Teatro infantil y juvenil

Es la primera vez que se otorga este galardón, dotado con 30.000 euros

 

La compañía Los Titiriteros de Binefar, de Huesca, ha obtenido hoy el Premio Nacional de Teatro para la Infancia y la Juventud, un galardón que otorga por primera vez el Ministerio de Cultura y que está dotado, como el resto de estos reconocimientos, con 30.000 euros. El jurado les ha concedido esta distinción por su compromiso con el teatro popular y el teatro para la infancia; su capacidad creativa en el teatro de títeres en relación con otras disciplinas, y por su aportación innovadora con la obra "El hombre cigüeña", un espectáculo con el que han participado en numerosos festivales nacionales e internacionales.

La noticia en otros webs

La compañía la fundaron Pilar Amorós y Paco Paricio en el pueblo oscense de Binefar (9.000 habitantes) en 1975 y desde entonces han hecho más de treinta espectáculos en 38 países, en los que su original puesta en escena, en la que implican activamente al público, cosecha llenos cada temporada, ha explicado Amorós nada más conocer la noticia del premio.

"Estamos supercontentos. No nos lo esperábamos para nada, porque, además, estamos trabajando, por noveno año consecutivo en Zaragoza, y estamos volcados en eso. Somos muy felices y nos llena mucho lo que hacemos, porque la recompensa es inmediata: la carita que ponen los niños al vernos", dice Amorós.

La compañía cuenta en la actualidad con 14 miembros, realizan 300 funciones al año y viajan por todo el mundo con sus espectáculos, del Museo Guggenheim de Nueva York a las favelas de Sao Paulo. Sus montajes, para los que se agotan inmediatamente las entradas, como si fueran "los rolling stones de los niños", se caracterizan por la reflexión que hacen con sus guiones sobre aspectos como la interculturaidad, la naturaleza, o el respeto a la tercera edad.

Sus títeres, dice Amorós, se distinguen "inmediatamente" por su estética y la relación que establecen con el público, porque es muy importante que quienes los manejan que "no se escondan, sino que se comuniquen activaente para compartir con ellos las ideas y las reflexiones" que hacen.

Los Titiriteros de Binefar, que en 2009 han visitado cerca de un centenar de ciudades españolas y han actuado en Atlanta (Estados Unidos) y en la Feria Internacional de Cali (Colombia), han grabado ya siete CD con la música popular que incluyen en sus espectáculos. Entre otros premios, la compañía tiene el del Mejor espectáculo en el Festival Internacional de Marionetas de Praga (República Checa) y el del Festival Internacional de Pècs (Hungría).

El jurado del premio ha estado presidido por el director general del Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM), Félix Palomero, y han formado parte de él la subdirectora general de Teatro del INAEM, Cristina Santolaria, Miguel Arreche, Alfonso Javier García Zurro, Maral Kekejian, Dolores Lara, Ignacio José del Moral, y Antonia Osácar.

tomado de EL PAIS, JUEVES 31 de DICIEMBRE 2009